EXPERIÈNCIA DE CONTAR EL CONTE
El primer que vaig haver de fer va ser decidir-me per un conte que em contessin de petita que li tingués molt afecte per així poder interioritzar-ho millor ja que me’l coneixeria millor. El problema es que de petita vaig créixer envoltada de moltíssims llibres i no tenia cap predilecte. Bé, en realitat sí. Els que em contava la meva mare o aquells que només tenia de girar pàgina i imaginar. Finalment em vaig decidir pel “Sastre Valent” versió dels Germans Grimm. Alhora de buscar un llibre en el que basar-me vaig trobar-me que hi havia diferents editorials que canviaven la història que jo coneixia. Per tant, el dia que hem va tocar explicar el conte a l’aula, els nervis estaven presents i al no conèixer-me suficientment bé el conte, no va sortir bé. Un desastre. Després de tot el pont de desembre vaig poder buscar un altre llibre que tingués il·lustracions més boniques. El vaig adaptar-lo millor, escurçant-lo i fent-lo més meu, tal com hauria d’haver fet el primer dia a classe.
Arriba el dia final, el dia que esperàvem des de inicis de curs quan la professora ens va explicar que hauríem d’anar a les biblioteques. A mi em tocava a la de Pardinyes, el meu barri. Per fi eren les cinc de la tarda d’un disset de desembre, arribo al local social i em trobo a companyes. Entrem a la biblioteca, ajudem a col·locar-ho tot al Frederic i comencen a arribar nens. Nens i més nens, petits, acompanyats per les seves mares. Hi ha moltes cares conegudes del barri, encara hem poso més nerviosa. Aquella tarda es contarien cinc contes i jo seria la cinquena que explicaria el seu conte. Un cop comencen a explicar els contes les companyes els nens queden embadalits... Nosaltres una mica més nervioses perquè la següent seria una de les que estàvem esperant. Arriba el meu moment. Els nens estaven ja cansats, però tot I així mostren esforços per saber que passaria amb aquell sastre valent. Quan senten que ha de matar uns gegants mostren un gran interès amb exclamacions incloses. El conte poc a poc va acabant-se, els nervis ja s’han esfumat, els nens cada cop presten menys atenció, però sempre hi ha alguns que segueixen amb la boca oberta. Llavors els mires i et donen forces per continuar amb eufòria explicant el conte. I conte contat, ja s’ha acabat. S’ha acabat que per primera vegada anem a explicar contes davant de nens a biblioteques, però a partir d’ara això serà costum i els nervis estaran, però de forma controlada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada