dijous, 7 de gener del 2010

La Caputxeta vermella i la història





"El año de “Caperucita” " per Antonio Rodríguez Almodóvar



Antonio Rodríguez ens diu que el conte que més fascina als nens des de el segle XIX no és altre que la caputxeta vermella. Aquest va ser escrit per Perrault al segle XVII dins una recopilació de contes provinents de la tradició oral francesa. La caputxeta va ser una excepció, no és tractava d’un conte sinó que d’una llegenda. Es tractava d’una llegenda que Perrault va haver de modificar i fer-la més suau ja que a la història real ens trobem a un llop que convida a la caputxeta a veure sang i menjar vísceres les quals pertanyien de la seva àvia morta, cosa que desconeixia caputxeta. Perrault elimina aquesta part i inclou altres aspectes més literaris com l’atribució de la capa vermella que s’identificarà amb la nena, etc. Perrault inclou aquesta història en el seu replec de contes perquè creu que darrere seu hi ha la moralina que hem de tenir compte amb els desconeguts. El conte que ens ha arribat fins ara, és un conte feliç, la història acaba bé perquè els germans Grimm van modificar-ho i van canviar el final pel conte dels set cabrits. La qüestió és que aquest és un dels contes que ha estat més analitzat per psicòlegs i pisconanàlistes atribuint-li diferents significats als objectes i personatges. Ha estat tan analitzat per trobar la raó de perquè agrada tan la història als més petits i per arribar a comprendre-la els adulta. Sembla ser que només els petits hi troben una lògica amagada dins la caputxeta vermella i que un cop creixen l’obliden.


Autors que apareixen a l'article i una obra escrita per ells

  • Antonio Rodríguez Almodóvar. "El bosque de los sueños"
  • Charles Perrault . “ El gato con botas”
  • Paul Delarrue. “Catàleg de versions raciopnals de França i països de parla francesa”
  • Germans Grimm. “ Músics de Bremen”
  • Bruno Bettelheim. “ Los usos del encantamiento. El significado e importancia de los cuentos de hadas”
  • Erich Fromm. “L’art d’estimar”
  • Vladimir Propp. “morfología del cuento"
  • J.M. Guelbenzu. “ 25 cuentos tradicionales españoles”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada