Contes.Cuentos.Geschichten.Stories. Histoires.قصص: Ampliació de la biblioteca

dijous, 7 de gener del 2010

Ampliació de la biblioteca

“Voces en el parque"

Autora del text i il·lustracions: Anthony Browne

Traductor del text: Carmen Esteva

Editorial: Fondo de cultura económica

Col·leció: Los especiales de A la orilla del viento

Any de publicació:1999

ISBN: 968-16-6019-6.

Resum :

Es tracta d’un llibre on la història es contada des de el punt de vista dels seus personatges: una dona rica, un home sense treball i els seus respesctius fills. Carlos i Mancha, els seus fills juguen junts com els seus propis gossos. Es u n conte molt bonic perquè descobrim diferents vides i els seus personatges es van coneixent.

Opinió personal:

Es tracta d’un gran conte il·lustrat que no necessita recórrer a les paraules per transmetre la història ja que ho fan els dibuixos.

Les il·lustracions del conte els trobem com si fossin quadres que recorden als de Magritte . Dibuxios amb colors molt estridents i clars, també molt onírics que creen un ambient idoni per a que el nen imagini i somii.

“Un día de lluvia en el zoo”

Autora del text i il·lustracions: Isabel Pin

Traductor del text: Lorenzo Rodríguez López

Editorial: Lóguez

Any de publicació: 2007

ISBN: 978-84-96646-08-4

Resum :

Es tracta de la història d’una nena que va amb el seu pare al zoo i un cop arriba per sorpresa es posa a ploure. La nena comença a buscar els animals que s’han refugiat de la pluja a la casa de cadascú. Ana es la encarregada d’anar descobrint on viu cada animal per veure’ls.

Opinió personal:

Es tracta d’un gran conte il·lustrat que no necessita recórrer a les paraules per transmetre la història ja que ho fan els dibuixos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

"Ese relato que somos"

"Para decir cómo es la vida, y cómo nos trata la suerta o el destino, solo podemos narrarla, como un cuento"
Hannah Arendt

Hannah Arendt a través d'aquestes paraules ens expressa realment el que és la nostra vida.Una història amb un principi des del nostre naixement, un gran període d'anys on hi trobarem totes les vivències que ens configuren i configuraran com a persones. Per tant, podríem dir que aquest període és el nus de la història. Però, dins aquesta narració de la nostra vida o conte som nosaltres els que pas a pas l'anem construint. El desenllaç, aquell últim moment on diuen que veurem passar tota la nostra vida com si fos una pel·lícula.

"Nos invitan a pensar para nosotros mismos. No por nosotros mismos: "Siempre pensé que uno tiene que ponerse a pensar como si nadie hubiera pensado antes, para luego empezar a aprender de todos los demás" dijo Arent en una ocasión; pero pensar para nosotros mismos. Ella decía, Denken ohne Geländer: pensar sin trabas."

Com a humans tenim un privilegi únic: pensar. I aquest acte és el més perillós que tenim segons alguns antics filòsofs. Per tant, hem de pensar lliurement, expressar les nostres opinions i sempre defensar les nostres propies idees que tenim sense rebre interferències dels demés i el món que ens rodeja.

"Cada uno está solo en el corazón de la tierra atravesado por un rayo de sol y de pronto anochece". S. Quasimodo.

Tothom forma part de la terra i som cors solitaris enlluernats pel sol de dia, però quan el calor que aquest ens proporciona desapareix sentim fred quan es tot fosc. És en aquest moment quan recorrem a la calidesa d'una persona que ens proporcioni els reigs del sol que ens manquen quan enfosqueix i ens trobem en soledat.

" Despacito y buena letra, el hacer las cosas bien importa más que el hacerlas". Antonio Machado

Si hem de fer una cosa bé més val fer-ho tanquil·lament sense presses ja que sinó ho farem corren lo més ràpid possible per treure'ns el treball que tenim. Sino som conscients del que estem fent es probable que ho fem malament.

"Un palo tiene siempre dos puntas" Gurdjieff.

Totes les coses o fets tenen sempre dues conseqüències: la bona ila dolenta. S'ha de tenir en compte les dues puntes del pal igual que les dues cares de la moneda. Sempre hi haurà una opinió diferent a la nostra i hem d'aprendre a saber respectar-la.

"Que el saber debía elaborarselo uno mismo, y que los buenos maestros eran los guías del impulso propio." Gili i Gaya.

Els alumnes han d'elaborar-se el seu propi coneixement i els professors només han d'intervenir per a guiar-los en el seu aprenentatge, sempre impulsant-los i mai cohibir l'aprenentatge màxim al que pot arribar l'alumne.

" Té el cap molt ben ammoblat"

Es tracta d'una frase que utilitzem quan ens trobem davan una persona que té les seves idees clares i molt ben organitzades. És a dir, sap molt bé com a d'actuar davant les situacions que se li presenten a la vida, sempre optant per una solució adequada, civilitzada i raonada.

" Com més ric és el subjecte més objectiu és"

Quan coneixem millor una persona o qualsevol situació podem parlar més objectivament d'ell ja que per la seva riquesa tenim més informació sobre ell. Sinó se'ns presenta una història o una persona, poques coses podrem dir d'ella. Al igual que una persona com més atributs positius o negatius ens serà més interessant o menys.