Comentari del conte de Perrault a partir d'un article de Carmen Martín Gaite.
La realitat supera la ficció i això ho sap Carmen Martín Gaite. Els nens troben més importància als contes on el protagonista es val per sí mateix i no de la mà de la màgia com les fades i encanteris.
El Gat amb Botes explica com un gat que ha sigut heretat al tercer germà ajuda al seu amo a convertir-se en ric. És un propòsit que vol aconseguir i ho fa finalment amb la seva astúcia i les seves “potes”. Això, ens remunta a l'esmentat anteriorment que els nens tenen més idolatració a aquests personatges “no fantàstics” perquè es veuen més identificats en ells. No sempre es d'aquesta manera ja que molts nens prefereixen contes on la màgia envolta tot el seu món imaginari, perquè ells poden deixar volar tot el seu pensament.
Aquest conte de Perrault té unes petites coses que el fa especial. Un gat que només caçava ratolins per menjar, vol demostrar que pot fer més coses i arribar a viure en un castell i només caçar per divertiment. Enganya al rei amb la seva ment i a poc a poc i sense arribar a utilitzar la màgia directament perquè ell mateix es proporciona l'ajuda. Només hi ha màgia quan es troba al veritable amo del castell, un ogre tocat en el seu orgull que demostra que és capaç de transformar-se sense tenir en compte que convertint-se en ratolí i el gat el caçarà.
A més a més aquesta història de Perrault dóna la moralina als nens que un pot aconseguir el que vulgui amb el seu esforç i astúcia tal com fa el gat per ajudar al seu amo que no havia obtingut la millor herència: només un gat. Perquè lo bo és què fas amb allò que reps, treballar les coses per aconseguir les coses i no esperar a que tot caigui del cel.
Autores: Núria Prades i Sara Triviño
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada