Perrault va néixer a Paris als inicis del segle XVII en una família benestant que pertenia a l’alta burgesia.
Va ser un gran estudiant de literatura amb notes excel·lents. Després va estudiar dret i anys després va ser funcionari. Va formar part en la creació de l’Acadèmia de les Ciències i també en la restauració de l’Acadèmia de Pintura. Un home interessat en la cultura.
Va escriure quaranta-sis obres literàries modernistes, deixant de banda i criticant als autors tradicionalistes. Perrault, però es va fer famós gràcies als seus contes de fades.
Són aquests i no uns altres els que han aconseguit vèncer el temps arribant fins a nosaltres amb la mateixa frescor i espontaneïtat amb que van ser escrits, després de recopilats de la tradició oral o de llegendes d'exòtic origen. Es tracta de contes morals, indubtablement, però plens d'un encant que perdura i que els ha convertit en les lectures preferides dels nens. Els personatges que empra són fades, ogres, animals que parlen, bruixes i prínceps encantats, entre d'altres. Al final de cada relat, l'autor inclou una moralitat referent al contingut de cada història. L'escriptor va registrar els costums d'una època en què la majoria estava en desacord amb la seva situació, i per donar esperances a la gent en un període històric, de manera regular incloïa finals feliços en els seus escrits.
Publicats el 1697, "Històries o Contes del temps passat" o "Contes de la meva mare l'Oca", són representatius de la seva gran genial literaratura. En ells, va tenyir de màgia alguns llocs que li eren familiars, com ara el Castell de Ussé a "La Bella Dorment". "Les fades", "Caputxeta Vermella", "La Bella dorment del Bosc", "Barba Blava", "Pell d'Ase", "Ventafocs" i "El gat amb botes" i "Patufet", són representatives d'aquest gènere.
Va morir a París el 16 de maig de 1703.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada